NOTÍCIES

Més de cinquanta-cinc professionals de l’àmbit esportiu, jurídic i acadèmic van assistir a la jornada «Esport i dret per al futur: ètica, valors i impacte positiu» per reflexionar sobre el paper de les organitzacions esportives davant els nous reptes socials.

L’esport ja no es pot entendre únicament des de la perspectiva de la competició, el rendiment o els resultats. La manera com es governen les organitzacions, com es prenen decisions, com es protegeixen les persones i quins valors orienten l’activitat esportiva són aspectes cada vegada més determinants per construir un sector sòlid, responsable i amb capacitat de generar un impacte positiu en la societat. Aquesta va ser una de les principals reflexions que va posar sobre la taula la jornada «Esport i dret per al futur: ètica, valors i impacte positiu», organitzada per INDESCAT i Sports Law Hub, amb la col·laboració del Barcelona Sports Hub, que va tenir lloc aquest dijous a la seu d’MGC Mútua, a Barcelona.

La trobada va reunir professionals dels àmbits esportiu, jurídic i acadèmic en un espai de debat sobre la relació entre ètica, dret i gestió esportiva. Amb una convocatòria que va assolir el ple d’aforament, la jornada va voler abordar una qüestió cada vegada més present en l’agenda del sector: com les organitzacions esportives poden incorporar els valors i els principis ètics en la seva manera de gestionar-se i convertir-los en una eina de confiança, protecció i transformació?

De la normativa a la protecció de les persones

La jornada es va iniciar amb la intervenció de Francisco Javier Romeo, psicòleg i psicoterapeuta especialista amb infància i adolescencia i assessor del FC Barcelona, que va presentar el Sistema de Protecció a la Infància del Barça i va posar el focus en un dels reptes més sensibles de qualsevol organització esportiva: garantir entorns segurs i protegir els infants i adolescents que formen part de l’activitat esportiva. Romeo va destacar que la protecció de la infància i l’adolescència en l’àmbit esportiu no es limita al compliment de les obligacions legals, sinó que requereix actuar de manera integral sobre els entorns, les persones i la cultura de les organitzacions. En aquest sentit, va assenyalar que “la protecció a la infància no és opcional: és un deure”, i va subratllar la importància de disposar d’estructures, protocols i eines que permetin prevenir, detectar i actuar davant de possibles situacions de risc. El sistema del FC Barcelona parteix d’un model integral que posa el focus en les persones, els entorns, les situacions i la cultura organitzativa, i incorpora mecanismes de seguiment, avaluació i comunicació. Una estructura que implica els diferents agents que formen part de l’activitat esportiva —professionals, altres persones adultes, infants i adolescents, famílies i tutors legals— i que situa la prevenció com un element central de la protecció.

Quan l’ètica passa de la teoria a la presa de decisions

La jornada va aprofundir també en la incidència de l’ètica en la gestió esportiva a través de la taula rodona «L’ètica i la seva incidència en la gestió esportiva», que va reunir perspectives complementàries del món acadèmic, jurídic i de la gestió pública. El debat va comptar amb la participació de Raül Romeva, doctor en Relacions Internacionals i en Educació i Esport i professor de Blanquerna-Universitat Ramon Llull; Patrícia Illa, tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, regidora d’Esports i presidenta del Consell Esportiu de l’Anoia; i Elisabeth de Nadal, advocada sòcia de Cuatrecasas, amb la moderació de Pere Vilà, gerent d’INDESCAT.

La conversa va plantejar la necessitat d’entendre l’ètica no com un element accessori, sinó com una dimensió integrada en la governança i en la presa de decisions de les organitzacions esportives. En aquest context, els participants van coincidir en la importància que el compliment normatiu vagi acompanyat d’una cultura organitzativa capaç de prevenir conductes inadequades, protegir les persones i garantir que els principis que recullen les normes i els protocols es traslladin realment al dia a dia de les entitats.

En aquest sentit, Patrícia Illa va posar l’accent en la necessitat d’anar més enllà dels grans referents de l’esport i actuar també en els clubs de base i en l’àmbit escolar, on es concentra la totalitat de la infància i l’adolescència. “El Barça és un gran referent, però cal anar als clubs de base i fins a l’escola, que és on tenim tots els infants”, va assenyalar. Illa també va reivindicar el paper de les administracions a l’hora d’identificar i reduir les barreres econòmiques, socials i d’accés als espais esportius, i de garantir que el marc normatiu es pugui aplicar de manera efectiva i amb sentit comú.

Per la seva banda, Elisabeth de Nadal va advertir que disposar de protocols no és suficient si aquests no van acompanyats d’una veritable cultura de prevenció i responsabilitat dins les organitzacions. “Cal veure què hi ha darrere el paper, que tot funciona perquè hi ha cultura i responsabilitat”, va afirmar. En aquest sentit, va defensar la formació com un element imprescindible i va apuntar que les organitzacions han d’entendre els protocols i els codis no només com una eina per protegir-ne la responsabilitat jurídica, sinó, sobretot, com instruments orientats a la prevenció i a la protecció de tercers.

Finalment, Raül Romeva va reivindicar la necessitat d’entendre l’esport com un vector de transformació social, capaç d’evolucionar al mateix ritme que la societat, i va alertar sobre la normalització de determinades actituds i comportaments en els entorns esportius. “Hi ha maneres d’expressar-se que són inacceptables”, va apuntar, tot defensant la necessitat de trobar un equilibri entre educació i regulació, amb conseqüències davant de determinades conductes però evitant una normativització excessiva de tots els àmbits de l’activitat esportiva.

Un esport adaptat més accessible i normalitzat, amb menys barreres i més oportunitats

La jornada també va comptar amb la intervenció de Mahamadou Dambelleh, jove nedador català d’esport adaptat i subcampió mundial paralímpic de natació als 50 metres lliures, que va aportar la perspectiva de l’esport adaptat i va posar el focus en les barreres que encara condicionen l’accés de les persones amb discapacitat a la pràctica esportiva. Dambelleh va assenyalar que, més enllà de les dificultats pròpies de la pràctica esportiva —com el fet de llançar-se a una piscina sent una persona cega—, les barreres més importants continuen relacionades amb els recursos disponibles, l’accessibilitat de les instal·lacions i la capacitat del sistema esportiu per oferir espais realment inclusius. En aquest sentit, va defensar que la normalització de l’esport adaptat s’ha de construir des de la base, amb la implicació dels clubs, els mitjans de comunicació i tots els agents de l’ecosistema esportiu, i va reivindicar una major integració de les federacions d’esport adaptat dins les estructures federatives internacionals.

“L’esport adaptat necessita referents de normalització, no de superació”, va afirmar Dambelleh, una idea que resumeix la necessitat d’avançar cap a una nova mirada sobre la discapacitat en l’esport: no com una excepció que cal superar, sinó com una realitat que ha de formar part, amb plena normalitat, de l’activitat esportiva.

La ponència va ser moderada per la periodista Cecília Martínez i va comptar també amb la participació de Pere Vilà, clúster manager d’INDESCAT.

Un cop finalitzada la jornada, els assistents van poder compartir impressions i generar noves connexions en un espai de networking, que va reunir professionals dels àmbits esportiu, jurídic i acadèmic.

La jornada va ser organitzada per INDESCAT i Sports Law Hub, amb la col·laboració del Barcelona Sports Hub i MGC Mútua.